Tag Archives: Jon Krakauer

Escriptors

Nota de novembre 2011: He posat un enllaç directe a escriptors.

La lectura és un exercici extraordinari. Amb la lectura ens endinsem en el nostre món interior, viatgem i gaudim dels ambients d’èpoques reculades en el temps o, fins i tot, dels temps que el futur haurà de portar. La lectura és un exercici per a la nostra imaginació i el nostre plaer.

Jo he gaudit molt dels espais imaginaris que m’ofereixen els escriptors, o bé de les realitats que oferien els assagistes o investigadors de la història. Per a mi, l’escriptor és un amic proper, encara que ell no em conegui. Com que m’agrada molt el món de la muntanya he llegit autors com Walter Bonatti, Jon Krakauer, Lionel Terray, Conrad Anker, Edmund Hilary, Peter Habeler…

També he llegit força en relació a religió, on destaquen autors com: Lluís Busquets, Josep Iglésies, Horst Hermann, Israel Finkelstein, Fida M. Hassnain, Huston Smith, Werner Keller, William E, Phipps…

D’autors en temes d’història com Pierre Bonnassie, Alícia Sánchez, Maria Pomès, Isabel Boj, Pere Balañà, Carme Batlle, Teresa Vinyoles, Montserrat Rumbau, Gonzalo Reparaz, Eladi Romero o el Llibre dels Fets de Jaume I, entre d’altres.

També molts relats de viatges com els de Peter Mayle, Nicholas Shrady, Arthur Young, Gordon West, Richard Burton, Carlos Pascual, Toni Sepeda…

Tinc menys tendència a la novel·la, però tot i amb això he llegit formidables escriptors com Ferran Torrent, Jesús Montcada, Pere Calders, Ramon Mendoza, Maria Barbal, Ramon Solsona, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Mary Shelley, Luis Goytisolo, Jaume Fuster…

I després molts altres de temes diversos com Josep Pla, Eugène Ionesco, Luis Racioniero, Nestor Luján, Josep Maria Espinàs, José Saramago, Josep Carner, Pep Coll, Cris Hellier, Salvador Pàniker, Asne Seierstad, Erich Fromm, Daniel Klein…

D’alguns d’ells, he posat els seus Enllaços al marge dret del bloc. D’altres he posat algun resum d’algun dels seus llibres a Lectura del bloc. Per cada matèria, n’hi ha més que no he inclós… Ep! i ara me’n adono que m’he deixat Marguerite Yourcenar, Paul Teroux, Robert Louis Stevenson, Luis Carandell, Heinrich Harrer, Bertrand Russell, Franz Kafka o fins i tot Antoine de Saint-Exupéry amb el seu Le Petit Prince… però és que no acabaria mai.

Que ho gaudiu.

La febre del cim, Jon Krakauer

Editorial Empúries (1998)

En castellà: “Mal de altura”

En anglès: “Into thin air”

Llibre molt interessant que exposa els fets dramàtics del 1996 a l’Everest. Es tracta d’una crònica molt ben treballada i amb molt informació ben documentada. Al marge d’això, val a dir que és un llibre que va aixecar molta pols, especialment per la manera com Krakauer va dibuixar alguns dels personatges d’aquell moment. Amb especial duresa presenta a  Anatoli Bukreev, el qual va reaccionar escrivint un altre llibre (que jo també he comentat en aquest blog).  Jon escriu: “Rus d’origen, Bukreev venia d’un alpinisme dur, sacrificat, basat en l’orgull personal, i que no contemplava la protecció dels més febles… havia sostingut una posició recalcitrant i poc ortodoxa sobre com s’havia de pujar a  la muntanya. Havia estat categòric en el parer que els guies feien malament de sobreprotegir els clients…”

Després parlar com de passada de l’esforç que Bukreev va fer per intentar salvar la vida dels que es van quedar perduts al Coll Sud. I en canvi reconeix de manera suau alguns dels seus personals moments complicats, la qual cosa li va valer alguna dura crítica (que Krakauer, també reprodueix al seu llibre) com la d’un advocat que li va escriure: L’únic que puc dir és que estic d’acord amb Mr. Krakauer quan diu: “els meus actes –ola meva passivitat a l’hora d’actuar- van tenir un efecte directe sobre la mort d’Andy Harris”. També estic d’acord, continua escrivint l’advocat crític, amb ell quan diu “estava a només 300 metres, estirat a la tenda dins del sac de dormir, sense fer res de res…” No sé, remata l’advocat, ni com Mr. Krakauer es pot encara mirar al mirall.

En conclusió: un llibre que quan es comença ja no es pot deixar i que ens obliga a pensar i a reflexionar sobre la duresa i les complicacions a cims com l’Everest, quan les coses van mal dades.