La febre del cim, Jon Krakauer

Editorial Empúries (1998)

En castellà: “Mal de altura”

En anglès: “Into thin air”

Llibre molt interessant que exposa els fets dramàtics del 1996 a l’Everest. Es tracta d’una crònica molt ben treballada i amb molt informació ben documentada. Al marge d’això, val a dir que és un llibre que va aixecar molta pols, especialment per la manera com Krakauer va dibuixar alguns dels personatges d’aquell moment. Amb especial duresa presenta a  Anatoli Bukreev, el qual va reaccionar escrivint un altre llibre (que jo també he comentat en aquest blog).  Jon escriu: “Rus d’origen, Bukreev venia d’un alpinisme dur, sacrificat, basat en l’orgull personal, i que no contemplava la protecció dels més febles… havia sostingut una posició recalcitrant i poc ortodoxa sobre com s’havia de pujar a  la muntanya. Havia estat categòric en el parer que els guies feien malament de sobreprotegir els clients…”

Després parlar com de passada de l’esforç que Bukreev va fer per intentar salvar la vida dels que es van quedar perduts al Coll Sud. I en canvi reconeix de manera suau alguns dels seus personals moments complicats, la qual cosa li va valer alguna dura crítica (que Krakauer, també reprodueix al seu llibre) com la d’un advocat que li va escriure: L’únic que puc dir és que estic d’acord amb Mr. Krakauer quan diu: “els meus actes –ola meva passivitat a l’hora d’actuar- van tenir un efecte directe sobre la mort d’Andy Harris”. També estic d’acord, continua escrivint l’advocat crític, amb ell quan diu “estava a només 300 metres, estirat a la tenda dins del sac de dormir, sense fer res de res…” No sé, remata l’advocat, ni com Mr. Krakauer es pot encara mirar al mirall.

En conclusió: un llibre que quan es comença ja no es pot deixar i que ens obliga a pensar i a reflexionar sobre la duresa i les complicacions a cims com l’Everest, quan les coses van mal dades.

Everest 1996; Anatoli Bukreev, G. Weston DeWalt

Desnivel (1998)

El 10 de maig de 1996 dues expedicions comercials liderades per guies experts ataquen el cim més alt de la Terra, però una tempesta terrible junt amb una sèrie inexplicable d’errades i problemes afegits van transformar aquell dia de glòria en una jornada tràgica. Vint-i-tres persones, homes i dones, castigats per l’altura i per ràfegues de neu i vent, perduts dins la boira i la foscor i sense oxigen de suport estan a punt de morir. Bukreev, guia i un dels millors i més forts alpinistes del món es nega a abandonar l’esperança i després de baixar del cim,  torna a fer dues ascensions més per tal d’anar salvant algunes de les persones atrapades. No pot salvar però el cap de l’expedició Mountain Madness, Scott Fisher, que mor com altres escaladors.

Un llibre potent i emocionant que presenta alguns problemes derivats de l’idea que té molta gent de les grans muntanyes: tothom hi pot pujar, i ¿és veritat aquesta afirmació? DeWalt reivindica la imatge de Bukreev, que Jon Krakauer, menbre de l’altra expedició involucrada en l’atac al cim, Adventure Consultants, havia malmès en un article i el llibre  Into Thin Air (traduït com a Mal de Altura en castellà i La Febre del cim en català).

El dia 6 de desembre de 1997, Anatoli Bukreev va rebre el premi del Memorial David Sowles, del Club Alpí Americà pel seu esforç i abnegació per ajudar els seus companys escaladors. Ell però havia marxat al Nepal. El 25 de desembre d’aquest any sortien de la tenda penjada en una aresta del Annapurna I, a 5.950 metres d’altura. El dia era molt bo i anaven ascendint per un corredor, però de cop uns blocs de gel es van despenjar de l’aresta, més amunt fora de la vista. Bukreev no va tenir temps de fugir d’aquells blocs, grans com una casa, que li van caure a sobre i el van sepultar.