Excursió realitzada en tres jornades el juliol de 2008. Punt més alt: 3.143m; Punt de sortida: L’Artiga; Desnivell total: +1.800 -1.800.
La Pica és el el sostre de Catalunya i això fa que tingui una especial significació per a tots els que estimem la muntanya. Per arribar a l’Artiga s’ha d’anar fins a Tarascó (Ariège, França)pujar per la vall de Vicdessos fins a Marc, per després girar per la D66. S’aparca al parquing del costat d’una petita central elèctrica, on hi ha un rètol indicatiu i comença el sender i GR. També es pot anar per la banda de sota de la frontera, pel refugi de Vall Ferrera, però la pujada fins al cim es fa molt més llarga i molta gent ho escurça pel procediment de carregar tenda i fer nit a l’estany d’Estats.
A nosaltres ens vafer un temps extraordinari. El primer dia vam arribar cap a la una a L’Artiga i d’aquí vam fer els 1.000 de desnivell fins el refugi. La pujada passa per un bosc magnífic on cal menjar una mica abans que s’acabi, ja que després no hi ha ni un sol arbre.
El refugi de Pinet és molt bonic i està perfectament situat sobre un perfil format per un llac glacial.
L’endemà toca la pjada fins al cim, que s’ha de prendre amb calma. es tracta de 900 metres que, en alguns trams, són drets i que, donat que anem per la banda obaga del massís, hi sol haver congestes de neu, encara a l’estiu, i per tant és recomanable portar crampons i piolet.
El cim és extraordinari per les vistes que té. Després es pot pujar al cim Verdaguer, al costat mateix. La baixada 
suposa desfer els 900 metres. Després nosaltres ens vam quedar a dormir un alre cop al refugi per no fer d’una sola tirada el descens de 2.000 metres i per tant vam baixar l’endemà (el tercer dia) fins a l’aparcament.
I així ens acomiadem d’una excursió molt recomanable gaudint d’un magnífic paisatge i d’un refugi força agradable amb un guarda, en Patrick, que és molt amable i comunicatiu.
Eolium 