Ètica i Antanas Mockus

Fa poc temps, a Mouseland, hi ha hagut eleccions pels ajuntaments de tot el país. Sorprenen les informacions que parlen d’una certa quantitat de personatges imputats en processos de corrupció.

És increïble que la gent que es dedica a la política no tingui un nivell moral i ètic elevats, però encara és més increïble que els partits no actuïn de manera radical contra els seus afiliats corruptes o acusats de corrupció.

Això em porta a pensar en Antanas Mockus. Mireu, mireu els vídeos que en parlen:

http://www.youtube.com/watch?v=5OdhD5D5its

Aquest vídeo i els altres sis que el segueixen tracten sobre una transformació espectacular, basada en la ètica i el sentit humà.

Hi ha altres ratolins que pensen que això (una actitud ètica i moral) hauria de ser exigit a tots els gats o ratolins que governen els ajuntaments.

Què en penses tu?

Si no coneixies l’experiència de Bogotà, observa els vídeos i exigeix… exigeix… exigeix!

Exigeix que expulsin sense miraments als que no ho són!

Mouseland

Clica: http://www.youtube.com/watch?v=UtTW72F8xo0

Ratolí Pensador

 Hi ha gent, es veu que molta, que pensa que aquesta historieta que s’explica del país de Mouseland, li recorda un sistema de funcionament que troben molt proper (al menys això diuen pels mitjans de comunicació, que jo personalment no tinc pas una estadística ¿val?). Algunes persones han començat a dir-ho públicament i això ha fet que alguns polítics (del país de Mouseland) s’han posat a la defensiva… o bé el que se’n diu amb la mosca a l’orella.

Potser són gats?… gats negres?… gats blancs?…

I els ratolins ¿què fan? Doncs molts segueixen posant-se al costat dels gats. És lògic: els continuen veient amb el mateix aspecte de quan eren ratolins, com ells.

La veritat és que alguns recordem molt bé quan hi havia països on tots els gats eren negres o molt blaus o molt vermells (encara n’hi ha). I ens estimem més que tinguem dirigents variats: negres, blancs, verds, vermells i rosats, vaja: com els gelats! És millor. És molt millor!

Però molts es pregunten ¿no haurien els gats de pensar-se bé tot això? voleu dir que si nosaltres fóssim gats no ens posaríem a rumiar sobre el que fem, a pensar sobre si realment estem semblant gats… perquè potser ho semblem perquè hi actuem: potser fem el paper de gat.

Realment els gats de Mouseland han aconseguit que tothom tingui els mateixos drets i obligacions?  A Mouseland sembla que hi ha privilegis,…diuen. Potser no, però certament hi algunes dades que ho semblen. Hi ha alguns gats que tenen uns drets que cap ratolí  pot ni aspirar… Aleshores ¿això és un privilegi?

Mireu, podem parlar-ne o no. N’hi ha que recorden l’època, diuen, en que no es podia parlar de segons què. Però hi ha una cosa clara, tant si se’n parla com si no, els privilegis, si hi són, allà estan!

I si hi ha privilegis (que jo no dic que n’hi hagi ¿val?), voleu dir que si els gats estiguessin en el paper dels ratolins (és a dir, els papers canviats) ¿com s’ho prendrien? ¿es quedarien tan tranquils?

Amb el temps pot passar que tothom vulgui votar només als ratolins, vaja: als que no semblen gats.

La solució és que els gats tornin a ser ratolins… ¡i que tots els ratolins siguin iguals pel que fa a drets i a obligacions!… ¿o potser no?… no sé, potser la calor de l’estiu ja no em deixa pensar bé.

Adéu.