Category Archives: Notes i Notícies

Notes meves, notícies, varis…

Inteliciencias, un blog per pensar

inteliciencias la-escalera-socialFa poc ha començat a caminar pel món d’internet un nou blog, de Juan Manuel Opi, força interessant. I dic interessant pel que suposa que de pensament fresc, que s’aparta del que potser es podria considerar políticament correcte (que no oblidem que realment el que vol dir és ser poc crític).

Es tracta d’un bloc que promet posar en l’àmbit públic una forma de pensament lateral, que qüestioni el que una part important de la societat, obedient i manipulada, considera com normal. Benvinguda aquesta finestra oberta: cal obrir-les per deixar passar l’aire.  

L’últim article, planteja una interessant paradoxa sobre com reaccionariem en la nostra comunitat de veins i com reaccionen davant de la comunitat del país. http://inteliciencias.com/la-escalera-social-2/

 

Maurice Herzog, ha mort

Maurice Herzog in Chamonix in 1990El passat divendres, dia 14 de desembre, va morir a l’edat de 93 anys, Maurice Herzog. L’escalador, ha estat una llegenda ja que va ser el primer home en fer el cim d’un vuitmil. Això va ser el 3 de juny de l’any 1950, al costat de Louis Lachenal i el cim no va ser un altre que el temible Annapurna.  Fins aquell moment un total de 22 expedicions ho havien intentat sense èxit. Va ser l’expedició francesa, inicialment dirigida cap el Dhaulagiri, la que va acabar amb l’èxit dels dos escaladors, encara que en una situació que hauria pogut acabar en tragèdia per a ells. Herzog va deixar escrita la seva experiència al llibre “Annapurna, primer 8000”.

Fins i tot pot semblar estrany que un home dedicat a la escalada hagi arribat a aquesta edat, encara que ho ha fet amb els dits de les mans i dels peus amputats, com a conseqüència de les congelacions en aquella primera gesta, però aquest fet el va retirar de l’activitat de les grans escalades.

Descansi en pau, el conqueridor.

Kilian Jornet, un extraterreste

EPSON scanner image La revista Muntanya, es fa eco del nou èxit de Kilian Jornet, amb la Diagonale des Fous, a l’illa de la Reunió. Va sumar un nou èxit en ser el vencedor, amb 170km i 11.000 metres de desnivell positiu. En quant temps? potser et preguntaràs. Doncs en 27h32m!

Ja ho dic, un extraterrestre, un esportista fora de mida, perquè, a més, va deixar a més d’una hora el segon classificat, un altre esportista extraordinari, perquè ja se sap: als ultratrails només hi poden anar gent extraordinària.  Cal afegir que la Diagonale està considerada una prova que supera a la Ultra Trail del Montblanc.

Durant l’any 2012 ha participat en 19 curses extres, on ha quedat primer en 17 i 2 en tercer lloc.

Si voleu accedir al seu magnífic blog podeu clicar http://www.kilianjornet.cat/es/blog

D’altra banda, a TV3 li van fer una entrevista, la podeu veure a http://www.tv3.cat/videos/4255250/Kilian-Jornet

Pels mitjans de comunicació, sovint només existeix el futbol i les carreres motoritzades, però és evident que hi ha altres esportistes fins i tot molt més extraordinaris.

Enhorabona per en Kilian!

La educació prohibida

Un treball interesant sobre el funcionament de l’ensenyament. Un documental estrenat el 13 d’agost de 2012 per internet i més de 150 sales independents.  Una visió crítica, que fa pensar.

http://www.educacionprohibida.com/

Ètica i crisi

ÈTICA I CRISI, per J. Miquel Garriga (aquest article va ser escrit el desembre del 2008 i es va publicar a la revista L’Auditor). Em penso que encara és vigent. Ara sabem que en època de vaques grasses els que manaven han generat un forat de més de 600.000 milions d’euros, sembla, això vol dir un malbaratament dels recursos públics sense precedents (sense comptar amb l’expoli que significa tot el que hi ha hagut de la corrupció).

Tinc la sensació que part, encara que sigui una part petita, de la responsabilitat de la crisi econòmica prové de l’ús inadequat, o potser fins i tot de la manipulació fraudulenta, del terme “ètica”.

Recordo que durant els últims anys s’ha produït una expansió significativa de cursos, seminaris i edició de llibres que tractaven el concepte de l’ètica. Ètica enfocada als empresaris i als directius.  No sé per què, però a mi ja em semblava que si es parlava tant d’ètica era per una única raó: es respirava que precisament ètica era el que mancava.

No puc evitar un record entranyable d’una persona que va ser un referent, en Joan Montblanch Padrós. El que va ser impulsor i president del nostre Col·legi actual, era home amb  gran capacitat didàctica que utilitzava, quan li convenia, frases curtes, senzilles i clares. Una de les que deia era: hem de ser més curosos amb els diners dels altres que amb els nostres. Així els pressupostos i les despeses del Col·legi reflectien aquell esperit, aquella manera  honesta d’entendre la vida i la responsabilitat vers als demés. Els qui vam formar part del seu comitè, com per exemple en Josep Maria Gassó o en Josep Maria Bové, entre d’altres esforçats companys, inevitablement en vam quedar impregnats.

Així doncs, què passa ara en la nostra societat. Presidents i executius que deixen el banc o la gran companyia, on han fet la seva feina i s’embutxaquen quantitats increïbles de diners. Polítics que diuen públicament que hi són per enriquir-se. Personatges vinculats als partits o als ajuntaments que fan jocs de mans en la qualificació legal dels terrenys per gaudir d’un benefici personal directe. Coneguts financers que fan de la seva capacitat creativa el vehicle ideal per, en el fons, alterar la percepció externa de les dades que les seves empreses presenten. Grans entitats financeres que es llancen a una carrera per fer operacions pròpies d’una deixalleria i que en canvi col·loquen financerament el títols, a nivell mundial, com si es tractés d’or…

I no passa res. Tothom ho sap, tothom en parla, però no passa res.

Resulta que l’Estat està coherentment estructurat amb els seus sistemes de justícia, de jutges i de fiscals. També senten parlar de tot això, també llegeixen els diaris, també veuen o escolten els mitjans audiovisuals.

Els que venim d’aquella manera de pensar honesta i moral quedem certament desconcertats.

Escoltar a Miquel Roca Junyent, el dia 1 de desembre per TV3, va ser una glopada d’aire fresc. Ens va recordar que sovint les coses són prou senzilles. En definitiva, del dret romà, deia, ens ha quedat la instrucció que ens cal actuar com un bon pare de família, o com un bon comerciant. Afegia, que les persones saben quan una cosa està bé o no. Jo també ho crec això. Tots sabem quan el que fem és propi de les nostres legítimes necessitats o quan anem més enllà i envaïm l’espai del que no és ètic.

L’home no actua de qualsevol manera. Una cosa és errar i una altra gaudir d’un privilegi amb el coneixement ple de l’acte que portem a terme. Els homes i les dones saben el que fan i el perquè, quasi sempre. L’ètica, que prové de la paraula grega “ethos” i que originàriament significava “llar”, “lloc on vivim”, va acabar per designar la “manera de ser” de les persones. No hem d’oblidar, d’altra banda, que aquesta manera de ser, o aquesta ètica, esta ben lligada a la moral, és a dir al conjunt de valors, principis i normes de conducta que serveixen de referència per identificar un model d’actuació coherent i socialment acceptat.

Encara que hi ha qui ho diu, mai he cregut que tots els banquers siguin iguals, o que ho siguin tots els polítics o els empresaris o els economistes o els auditors. Les persones no som totes iguals. La distinció fonamental està en les que demostren un nivell moral més alt, unes mires més elevades o les que, aprofitant les escletxes del sistema, malbaraten la credibilitat ètica d’una societat amb una història de serietat i formalitat.

Aleshores ¿com reacciona la societat? Les empreses, els consells d’administració, els accionistes, els partits polítics, els juristes, síndics, advocats, fiscals i la societat en general no els hi sento el crit d’enuig contra els immorals.

La disbauxa que es va escampar fins al punt que molta gent creia que tot s’hi valia, crec que és una part del problema que ens ha portat fins al punt actual. La pregunta ara important és ¿algú es plantejarà exigir responsabilitats? Aquells a qui els hi correspon la tasca del control dels recursos públics (perquè ara són públics tots els recursos que van a parar a donar suport a determinades entitats) ¿faran la feina de investigar el que ha passat i com s’han gestionat els recursos privats que han deixat sense fons el sistema?

Si no es fa res, pot quedar pel futur la idea que això, el que han fet, era propi de gent molt llesta.

El Canigó ja no es diu “Canigou”

Veig la noticia a Vilaweb el dia 15 de juliol de 2012.

La ministra d’Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia, Delphine Batho, ha declarat el massís del Canigó ‘Gran Paratge de França’ i li ha canviat oficialment la denominació francesa ‘Canigou’ pel seu nom en català. La declaració ofereix a la muntanya un grau de protecció major i la seva promoció al costat de la resta de paratges destacats de l’estat. En l’explicació que en fa el ministeri, considera el Canigó com una ‘muntanya sagrada dels catalans’.

La ministra Batho ha signat la declaració i ha reconegut ‘el valor excepcional del lloc, la qualitat del seu estat de manteniment, i l’interés com a projecte de preservació, de gestió i de posada en valor’. El Canigó és la tercera muntanya de l’estat francès declarada com a ‘Gran Paratge’ després del Montblanc i la Vall de la Clarée.

Andrea Motis & Joan Chamorro Quartet

 Sovint se sent algú que diu: els temps passats van ser millors. Doncs avui poso al meu bloc un exemple que això no sempre és així i que a més queda clar que no ho és per a totes les coses.

Podeu entrar a l’enllaç següent i sentireu una actuació extraordinària: http://www.youtube.com/watch?v=3PoJWd3aiRc&feature=related

L’Andrea Motis mostra una gran sensibilitat personal, al marge de les seves qualitats com a cantant.                                                                                                             Penso que és una bona manera d’anar acabant els articles d’aquest any, que ha estat el primer del bloc.                                       Altres vincles:

http://www.tallerdemusics.com/management-y-producciones/jazz/joan-chamorro-quartet-andrea-motis/                                     http://www.youtube.com/watch?v=HMp5zuCtxQQ&feature=related       http://www.youtube.com/watch?v=qRMySgtTAGs&feature=related       Bon Any 2012!