(Garraf) Excursió curta i molt fàcil i suau, de fet una passejada, feta el gener de 2011 amb un grup d’amics. El desnivell no passa dels 200m i la distància de 8 qm.; unes 2 ½ de caminar, però tot plegat unes 5 hores en total. (massís del Garraf, Catalunya)
TAL DIA COM AVUI: el dia 17 de setembre de 1665, mor a Madrid Felip IV el Gran, sobirà de la monarquía hispànica entre el 1621 i el 1665. Durant el seu regnat les relacions amb el Principat no van anar gens bé, guiades per les mesures polítiques i fiscals del comte-duc d’Olivares que van empobrir i humiliar el poble català. D’aquella situació se’n havia derivat l’aixecament dels segadors l’any 1640 i la Guerra de Separació.
Ens havíem posat d’acord, feia temps, durant una sortida organitzada per Catsud. Jo vaig proposar de tornar-nos a trobar i fer una visita al Palau Novella, del Garraf. La trobada va ser a Sant Pere de Ribes, en un dia que va començar fred però amb sol i d’allà ens vam desplaçar per la pista que porta fins a Jafra, on encara hi queda un aparcament al darrera d’una filera de xiprers. D’aquesta manera s’estalvien dues hores de caminar des del Camí de la Fita a Sitges i com que havíem sortit prou tard de Ribes, així asseguràvem l’arribada a Plana Novella abans de les 12, hora que havíem de fer la visita al Palau. (Algunes fotos, com aquesta de Ribes, són de companys de la caminada)
Jafra, o Jafre, és un conjunt de cases enrunades. Són les restes del poble que va existir des del segle XII i sembla que va pertànyer a Ramon de Jafre, qui el va donar al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1143. Caminar per entre les runes silencioses és fins i tot una mica angoixant. Hi ha les restes de la casa del baró de Jafre, la dels criats, l’església de Santa Maria de Jafre, la rectoria i un petit cementiri. El poble es va anar a abandonant, probablement per la duresa pedregosa i difícil de treballar del Garraf.
De fet el lloc de Jafre ja s’esmenta el 1139 en un document, juntament amb Garraf i Campdàsens. El senyor de Jafre tingué el títol de baró. He trobat també que l’indret sovint va viure una vida atzarosa, amb abandons i rehabilitacions. Una de les rehabilitacions es portà a terme per impuls de Marianna Bertran, entre 1660 i 1680, i el seu fill Josep Catà Bertran, el qual tingué el títol de senyor de la baronia i del territori de Santa Maria de Jafra, això li va voler donar un nou impuls i es anomenar un nou alcalde. Però se sap que, més endavant, el 1819 el poblet es va quedar sense cap autoritat i es va unir definitivament a Olivella. L’església es va restaurar el 1850, però el desús la va perjudicar i finalment el 1960 restà abandonada del tot. Un intent posterior d’una casa de colònies no va reeixir.
Hi ha també un poble dit Jafre, prop de Verges, a la comarca del Baix Empordà. Sembla que el nom podria ser una variant del nom personal Jofre, d’origen germànic. Sense cap relació, però d’interès és l’existència del faraó egipci Jafra, també conegut com Jefren o Kefren o Kafhra. Fou el faraó successor de Dedefré i que va ser succeït per Micerinos (o Mikerinos, o Menkhaura), de la quarta dinastia. Una altra curiositat és que algun parapsicòleg i altres donats a investigar fenòmens paranormals, han deixat escrites algunes de les seves investigacions a les restes de Jafra, entre les quals sembla que es van fer unes psicofonies prop d’un xiprer proper al cementiri, al costat de l’església i diuen (que cadascú s’ho prengui com vulgui) que allà s’hi pot escoltar com un nen que crida a la mare.
Hem anat pujant sempre seguint la pista. Aquesta és una curta i tranquil·la excursioneta que segueix la pista de terra que va fins a Plana Novella. De mica en mica la vista es va obrint i es veu una part del massís. El massís del Garraf es un parc natural ubicat a la Serralada Litoral. 
El massís va des del nivell del mar fins als quasi 600 metres del cim de la Morella. Donat que tot el massís és de tipus calcari, és ple de roques i pedres cantelludes, per l’erosió, i de coves i avencs. Els arbustos predominen extensament i el rei és el margalló (chamaerops humilis).
El palau de Plana Novella és una mansió feta edificar per un “americano” cap a l’any 1890. L’origen fou una antiga masia, la masia Plana Novella, que havia estat establerta per en Josep Raventós, en règim d’emfiteusi, des de temps força reculats, ja que se’n té constància des del 1681 i venuda després a Pere Domènech i Grau. Pere Domènech tornà ric de Cuba i feu construir un edifici eclèctic que barreja els estils barroc, neoclàssic, oriental i mossàrab, després de la mort d’Alfons XII, dissenyat per l’arquitecte Manuel Comas Thos. 
L’edifici i la terra foren inclosos al benefici de la Llei de Colònies i d’aquesta manera va aconseguir els beneficis d’exempció d’impostos. La casa palau castell, fou inaugurada el 1887, amb la presència del bisbe de Barcelona, en Jaume Català. Els projectes de Pere Domènech van fracassar, com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera i va haver d’acomiadar les 7 famílies que hi vivien i es va vendre la propietat a Joan de Torrents, que va haver de fer front als impostos endarrerits que es devien a l’ajuntament d’Olivella. Posteriorment la propietat passà a mans dels agustins durant els anys seixanta del segle passat, que van ser els qui van promoure la urbanització que hi ha a tocar del palau.
Des de l’any 1996 s’hi ha establert una comunitat budista. Que ha restaurat el palau i la capella. Han establert el seu monestir dins del que havien estat les habitacions i residència de les famílies de la colònia agrària i han dedicat els cellers a la funció de restaurant pels visitants. Cada cap de setmana reben moltes visites de gent que fa la visita al palau (una visita guiada amb un sistema d’audio) i al petit museu de cultura budista.
El palau, l’espai del “shorten” (o “estupa”) que han construït al davant i el jardí romàntic (en prou mal estat i pendent de restauració) constitueixen un punt i apart per a la calma i la tranquil·litat. La “estupa” és un monument budista de caràcter sagrat generador d’energia positiva i pau.
Es pot complementar aquesta informació amb el text que hi ha al relat de l’excursió “Garraf a Plana Novella”.
Eolium 