Tag Archives: Costa Brava

La Costa Brava, Josep Pla

Edicions 62 (2009)
Josep Pla parla de la Costa Brava d’abans del turisme i de les seves transformacions.
“Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d’unes proporcions desorbitades, s’hi ha projectat damunt. A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota. Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral s’anava transformant, en realitat transmutant visiblement. (…) Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d’autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes. Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística”. Això ho escriví Josep Pla el 1975, com a pròleg de la primera edició en català.
El primer llibre va ser publicat en castellà, donat que corria l’any 1941 i no podia ser d’una altra manera.
Ver a ser un llibre d’informació, d’història i de sentiments. De fet és una guia molt útil per a qui vol visitar i conèixer, tot i que no parla d’hotels, ni de restaurants, ni de bars. De fet, el més important de la Costa Brava no són aquests edificis, sinò els paisatges i els retalls d’història que encara hi ha enganxats a la pell de les roques.
Anuncis

Viatge per la Costa Brava, Xavier Moret

Brau Edicions (2008)

 Un llibre molt interessant. Un viatge per la Costa Brava des de Blanes fins a Portbou. L’autor explica a l’últim capítol: “Arribo a Portbou, l’última etapa del viatge, en dia de mercat. Fa sol, bufa la tramuntana i el poble està literalment envaït de francesos que compren alcohol i tabac, calces a tres euros i samarretes amb el toro d’Osborne estampat. Més endavant, seguint un ritual no establert, menjaran paella en un dels restaurants del port, beuran sangria i ompliran el dipòsit de benzina barata abans de tornar cap a casa amb la satisfacció d’haver-se aprofitat dels millors preus que hi ha en aquesta banda de la frontera…”

Aquest és l’estil descriptiu, senzill, planer i amable de Moret. Un estil que ens permet revisar un paisatge i una memòria que va molt més enllà dels tòpics habituals sobre aquesta franja costanera que, potser, tampoc nosaltres coneixem prou bé.