11a Crònica- ISLAMABAD. 27 de juliol del 2011
“CRÒNICA DE CIM…”
Amics i amigues, finalment hem arribat a Islamabad i ara, per fi, podem fer-vos cinc cèntims de com anat tot fins a dia d’avui.
Eren les 00h del dia 22 de juliol quan un servidor i en Xavi Aymar sortíem cap al cim del Broad Peak des del Camp 3 a 7.000 metres acompanyats pels nostres també companys en Lito i l’Heber i altres expedicionaris, en Javier Camacho i el seu company Arturo. A última hora arriben un rus i un francès (Alex Bolotov i Jannick Graziani), vénen d’intentar el pilar sud del Broad Peak, però el mal temps els obliga a intentar-ho per la via normal. Seixanta alpinistes més i els seus portejadors d’alçada resten al Camp Base esperant que algú els hi obri la ruta aquest any.
La meteo deia que seria un dia de sol però amb molt de vent, 60km/h. No ens quedaven més dies d’espera, així doncs, començava el nostre segon i darrer intent de cim.
Comencem l’ascensió, el primer, arribar al coll a uns 7.800 metres. Com no, tornàvem a obrir traça i de nou instal·làvem corda al primer gran serac com cada vegada que hem arribat aquest punt.
Cap a les 10h del matí arribem al coll, l’Heber ja ha donat la volta junt amb els altres expedicionaris, sols els dos alpinistes nouvinguts segueixen i mentre en Lito decideix no continuar el francès i el rus ens passen davant nostre. Fins aquest dia no hi hagut cap cim al Broad Peak, solament havia hagut un primer intent fins a prop del coll a on nosaltres hi vam intervenir participant en l’obertura de la traça, carregant les cordes, les estaques i encapçalant la instal·lació d’aquestes, en els passos més delicats i compromesos. Això volia dir que des del coll fins al cim no hi havia traça oberta ni cordes fixes. En Xavi Aymar i jo, ens vam mirar i sense dir-nos res, com allò que no cal ni parlar, ens vàrem encordar. Sense més dilacions vam començar l’últim tram de l’ascensió, el francès i el rus anaven davant nostre, nosaltres els hi seguíem els passos però el fort vent feia que tinguéssim que tornar a obrir la traça. Semblava impossible, portàvem un mes al Camp Base i cada vegada que havíem anat amunt a muntar els Camps o intentar el cim, havíem hagut d’obrir traça, aquest cop també.
Són a prop de les 15h, escalem el “Rocki Peak”, cim secundari del Broad Peak de 8.020 metres, però encara queden 27 metres fins arribar al cim. Ens creuem amb l’altra parella que ja tornen triomfants. Però per alguna cosa en diuen Broad (ample) Peak, la sorpresa és quan veiem que comencem a baixar en contes d’anar amunt. Dues hores més lluitant contra el vent, puja, baixa, puja, baixa i torna a pujar… ens deixen al punt més alt del Broad Peak de 8.047 metres, són les 17h, fa molt vent, però estem al CIM. Aprofitem per fer-ho saber a les famílies a través del telèfon satèl·lit. 
Un cim no et pertany fins que no arribes a baix, mentre, tu pertanys a ell, i això és el que ens quedava per fer, arribar al Camp 3 a 7.000 metres. Comencem el descens, cal anar per feina. Ens afanyem a desfer l’aresta i començar a des grimpar el tram més dret, aprofitar la llum és prioritari. Inevitablement se’ns fa de nit i ara toca canviar el “xip”, i anar a poc a poc!!! No es farà més fosc. Toca des grimpar amb la màxima cura. Tots aquells trams escalats amb llum hores enrere es compliquen. El fort vent fa que tinguem que descendir amb moltíssima precaució fins a rapelar el coll. Han estat 12 hores per a 247 metres, tot un rècord!. No hem acabat, però ara el vent ja no ens afecta tant i caminem enlloc d’escalar. Cap a les 03.00h de la matinada (27 hores desprès) arribem al camp 3. Tot ha anat bé i ens retrobem amb els companys, Lito i Heber, que ens donen un cop de mà perquè ens recuperem.
Dormim una hora i el fort vent ens desperta, això continua, seguim descansant però desperts, però avui cal que arribem al Camp Base i pel camí desmuntar i carregar els camps. Ho fem i a les 22h arribem a Camp Base. L’endemà ens llevem de matinada, desmuntem el Camp Base i caminem unes 10 hores fins al peu del Gondoro-la. Tornem a dormir poc, ens llevem a la 01.00h de la matinada i una inacabable jornada a peu de 20 hores ens du de nou, ja de matinada a Hushe amb unes 6 hores nocturnes de Jeep…I per fi a Skardu on pel matí sortia el vol cap a Islamabad.
Finalment agrair-vos a tots i totes el vostre suport, famílies, amics i amigues, també als nostres companys d’expedició, Lito i Heber, i com no a la persona que ha fet possible aquesta nova aventura, en Jake (Joaquim Molins), ell ha estat el que d’una manera o altra ha aconseguit els recursos per poder realitzar aquesta expedició. No voldria oblidar tots aquells col·laboradors com Vèrtic, ISM, Infinit Emotions, Gelade, CE Gràcia, Mountain Wilderness… a tots i totes moltes gràcies.
Ens veiem aquest divendres !!
Xavi Aymar i Xavi Arias (Els Xavis).
Eolium 