Edicions 62 (2001)
Un dia me’l van recomanar. Jo no coneixia Peter Mayle, anglès que després de treballar durant quinze anys en el món de la publicitat va començar a escriure el 1975. Un any a Provença, el va escriure el 1989 i descriu amb una rica ironia i humor anglès el primer any que va anar a viure a la comarca del Luberon, a França.
Per tant, podem dir que es tracta d’un relat d’uns francesos tranquils en una terra pausada, on hi aterra un matrimoni anglès, com si es tractés d’extraterrestres. Mayle, és un autor ple d’ingeni i encant que transporta al lector a una cultura i una terra extraordinària, de tal manera que en resulta un fort impuls d’anar-hi. Ens introdueix a la seva cuina, els vins, la bellesa dels seus paisatges i a les peculiars costums de la vida rural. És fantàstica la imatge que exposa del joc de petanca i la manera com, amb total normalitat, es fan les trampes corresponents, o bé aquella altra de la taula que compra i que després no passa pe la porta i es queda mesos i mesos al costat de la porta del carrer.
També resulta força emotiu reflexionar com l’autor ens transmet la gran importància del transcurs del temps, de com és transcendent gaudir dels dies i no deixar-se emportar per la pressa: els dies són més llargs i la vida més intensa si no anem amb pressa.
Eolium 