Category Archives: Cabo de Gata

Cabo de Gata

Aquest viatge correspon al que vaig fer, junt amb un grup organitzat per Bonviure i dirigit per la Pilar, a cavall del cap d’any del 2011.

Inicialment vam anar en avió fins a Granada, on l’autocar ens va recollir i ens portà a l’hotel. Per la tarda ja vam començar a donar una volta, amb alguns del grup i a mitja tarda es va fer una reunió formal de tot el grup a la recepció de l’hotel i després vam anar a fer un passeig pel barri de l’Albaicin. Tastàrem la gustosa gastronomia local: el “pescaito frito”, el formatge alpujarreño, la truita Sacromonte y també el pernil de Trèvelez.

Segon dia. Dades estimades de l’excursió d’aquest dia: 6 hores; +530 -530; 19 qm.
El segon dia i després d’un bon munt de quilòmetres, ens atansem al poble de Güéjar de la Sierra situat a més de 1.000 metres d’altitud al vessant nord-oest del Parc Natural de Sierra Nevada, del qual en forma part. Als peus del poble hi ha l’embassament de Canales. A la web de l’ajuntament explica que és un poble de “honda herencia musulmana”. És el clàssic poble andalús amb cases blanques i carrers que pugen i baixen. Nosaltres, però, no ens hi aturem ja que anem directes a fer una magnífica excursió d’estrena pel Valle de l’Estrella.

 Un sender de conte entre boscos i amb vistes a les precioses cares nords, ara ben nevades, de la Alcazaba (3.366 m) i Mulacen (3.482 m), el qual és el sostre peninsular amb tota la seva cort de cims de 3000 metres.

L’itinerari ha estat el següent: Güejar de la Sierra, El Charcon, Vegueta del Caracol, refugio Vadillo, La Estrella (on hem menjat una mica) i tornada.

Tercer dia. Dades estimades de l’excursió: 4 hores; +400 -400; 13 qm.
Per la nit hem dormit a l’hostal Los Arrieros, en un indret solitari i agradable, pujant cap el Puerto de la Ragua, dins del municipi de Bayarcal, que està situat a 1.255 metres, ja dins de la província d’Almeria.

Des del darrera de l’hostal puja una pista que se’n va amunt en forta i prolongada pujada.

Després anem mantenint nivell fins que arribem, per entre bosc i algunes clapes de neu, fins a un bar d’esquiadors, on s’hi arriba en cotxe. M’imagino que la carretera de muntanya que veiem és la que ve de Ferreira. Estem just a sota dels lloms que s’enfilen fins el Chullo, que té 2.620 metres. Es veu nevat i encara queda un fort desnivell per arribar-hi, així que la Pilar decideix que tornarem des d’aquí mateix.

 

Després anem tornant, intentant seguir el GR, però una bona estona més avall i després de fer varis passos sobre l’aigua del riu que baixa, hem de deixar el sender, ja que els aiguats s’han endut totes les palanques i la que toca en aquell moment ja no la podem superar. Així que seguim amunt i avall per entre boscos de castanyers i d’alzines en aquesta preciosa i poc coneguda Sierra Nevada.


Quart dia. Dades estimades de l’excursió: 6 hores; +300 -600; 16 qm.          Aquesta nit va ploure i molt i també va nevar una mica. Sortim trepitjant una mica de la neu. Però el dia és bo i agradable. Avui ens anem ja cap el Cabo de Gata, però aquest matí fem una excursió i anirem a buscar l’autocar tres pobles més avall. L’últim , si no vaig errat, havia de ser Picena. Des del mateix hostal anem baixant, en compte, ja que hi ha neu i algunes pedres rellisquen. Anem seguint el riu, en mig de boires i clapes de neu que fan un camí fantàstic. El riu l’hem d’anar passant un cop i un altre i sempre va ser una aventura, per la mateixa raó de les tempestes de l’any passat que s’han endut, aquí també, les passeres i palanques.

Finalment, a poc a poc, pujant i baixant arribem a Bayárcal. Després seguim avall, ja que aquí el riu passa a una bona profunditat. Potser baixem 100 metres i aleshores en trobem que ja no podem passar. Vam tornar amunt un altre cop al poble, on ens estem al bar prenent cerveses i tapes, esperant l’autocar que ens vingui a buscar, des de Picena.

L’autocar, després ens va conduir cap al poble de Las Negras, on ens situem a l’hotel i passem el Cap d’Any.

Cinquè dia. Dades estimades de l’excursió: 3 hores; +100 -100; 9 qm.                     Dia tranquil, per llevar-se tard i anar a la bonica cala de San Pedro on hi ha una colònia hippy.

Caminada molt bonica , de cara a mar i acabant a unes cales de fina sorra. Allà la majoria es van banyar, però jo vaig tornar sol amb la intenció, que finalment vaig acomplir, d’anar a dinar un peixet fantàstic. 

Els altres companys van tornar més tard dalt d’una barca pneumàtica.

Las Negras, el poble on estem és un bonic racó envoltat dels vestigis negres del que va ser la formació geològica del territori. Manté un cert ambient pesquer, amb les seves barques varades a la sorra de la llarga platja, que mira cap a orient. Precisament al final de la platja hi ha el Cerro Negro, amb aspecte de llengua de lava. També, al poble, hi ha diversos horts que són regats pels petits caudals que provenen de la Rambla de las Agüillas. El nucli urbà està format per un grup de cases senzilles, blanques i boniques, ben situades i les instal·lacions hoteleres que es van desenvolupant, així com tot de cases i apartament que es construeixen més enllà. Ja veurem com quedarà el poble, d’aquí a uns anys si això segueix així. De moment, però, ara i aquesta dies és força tranquil.

 Sisè dia. Dades estimades de l’excursió: 5 hores; +200 -200; 16 qm.
Si ahir vam anar cap el nord, l’itinerari d’aquest dia va ser cap el sud. Passem pel que en diuen el Playazo, despre´s resseguim altres cales i finalment arribem a la Isleta del Moro (que és un poblet).

Tot plegat una part salvatge de la costa: palmeres, pinars i deserts volcànics. Platges tropicals en el Playazo, costa retallada i espectacular a La Polacrà, i una màgica llum a les Ametistes i platja del Carnaje. Pro abans deixem al darrera una fantàstica vista de Las Negras, sota un cel ennuvolat.

I un final espatarrant amb la posta de sol a la platja de la Isleta del Moro, prenent un fino a la terrassa de l’hostal.

 

 Setè dia i última excursió. Dades estimades de l’excursió: 5 hores; +200 -200; 16 qm.        L’últim dia d’excursions resulta molt lluminós i extremadament agradable. És un dia de moltes cales. La part més famosa, la més pel·liculera de San José a Cabo de Gata. Caminant seguírem un camí plegat de meravelles, platges i penya-segats capritxosos: Genoveses, Lance del Perro, Mónsul, Carbón, Media Luna, Cala Rajà, etc.

 

Realment, els paisatges són d’una varietat extraordinària, molt més del que em podia imaginar quan vaig afegir-me al viatge.

Pel camí, és posible veure-hi les restes que reflecteixen vides molt dures, de gent que vol mirar de fer un canvi a les seves alternatives i que, potser, no arriben a bon port.

També caminarem fins al mateix Cabo de Gata.  

Després en el bus que ens esperava anàrem fins San José per tal d’allotjar-nos en l’hotel la última nit. Així que aquest dia vam dormir a San José i l’endemà cap a l’aeroport de Granada.

 

Anuncis