Tag Archives: Breithorn

Pla Maison a Refugi Ducca Abruzzi

 Visitar:  http://www.eoliumtrek.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=95:breithorn-pla-maison-a-refugi-ducca-abruzzi&catid=39&Itemid=192

Anuncis

Breithorn (4.164 m)

El Breithorn (4.164 metres) és un magnífic cim que forma part de la serralada del Monte Rosa. A costat mateix té el Kleine Matterhorn i més enllà el formidable Matterhorn (Cerví), solitari i alterós. Ascensió en dues jornades: la primera per pujar al refugi Guide di Cervino (3.400m) i la segona per fer cim (4.164m) i baixar. El dia de cim fem uns 13 qm; Desnivell ‘+740 ‘-740; unes 6 ½ hores.

 El mapa de la ruta en gps té algunes errades de grabació, especialment a la baixada, però no hi ha problema, ja que més o menys segueix la mateixa ruta. Nosaltres vam pujar directament des del refugi, al Plató Rosa, fins al cim i de tornada vam fer una volta baixant per l’aresta de llevant, força pronunciada i bonica, on calia anar en compte per no perdre l’equilibri i anar cap un costat o l’altre. A baix del pendent, vam anar a buscar la ruta de pujada.

Quatre amics vam fer la cordada el mes de juny del 2010: en Xavi Arias, com a cap i guia, l’Albert, el Joan i jo. Van ser cinc dies ben plens de neu i de cel blau. Tot aclimatant vam fer una sortida que ens va dur fins a l’aresta Lion del Cerví. A la foto es pot veure el Cerví tapat de núvols. Cap a ponent veiem el Breithorn ferm i punxegut.

I en una nova foto, es veu més individualitzat. La veritat és que vist des d’aquí (és una foto des del vessant del Matterhorn, en l’excursió al Refugi Ducca Abruzzi, de dos dies abans)  impresionava una mica pensar que havíem de pujar fins a l’extrem superior de la punta de neu de dalt del tot, amb la negra paret que té al vessant, però el cert és que l’ascens es fa pel vessant italià, el que es veu per la dreta.

El dia de cim, sortim al matí del refugi i ens anem preparant per pujar. fa fred, però esten molt contents.

(Per cert, algunes fotos són d’en Joan Sanmartin i alguna altra d’en Xavi Arias)

El Breithorn és una muntanya de considerable altitud, als Alps Apenins. Forma un punt destacat de la serra del Monte Rosa i mira directament al Cerví. Fa de frontera entre Itàlia (vall d’Ayas o Vall d’Aosta) i Suissa (regió del Mattertal).

El seu nom ve a significar “cim gran, o cim llarg”. A mida que pugem, les vistes del Cerví o Matterhorn són realment espatarrants.

 I no podem evitar anar-nos mirant alguna escletxa, pel Plató Rosa, que anem trobant en l’ascensió.

La primera ascensió registrada fou el 1813 per part de Maynard, Couttet, Grass i els germans Hérin. Està considerat un 4000 fàcil pel fet que es pot pujar amb telefèric fins a 3.820m des de la vall de Zermatt. Nosaltres però hem volgut fer-ho per la banda italiana el que ens obligarà a passar el Plateau, tot encordant-nos per mor de les esquerdes i a pujar els últims 400 metres amb un desnivell sostingut d’aproximadament un 40%.

 Encara que no ho sembli, aquesta ombra que puja poc a poc, soc jo.

L’aresta de baixada és també la que es fa servir pels qui volen fer la integral dels tres cims del Breithorn, encara que es tracta d’una travesia només recomanada per a escaladors experimentats.

 Com va dir Willy Hoffstetter, director del Matterhorn Museum de Zermatt: “Cada cop hi ha més gent que perd el respecte a la muntanya i això acaba passant factura. El Breithorn, el Castor i el Pollux poden resultar asequibles gràcies al telefèric del Klein Matterhorn, però no s’ha de subestimar la gran glacera que està als seus peus i en constant moviment, amb grans escletxes que s’obren a l’estiu. Si al desnivell final del Breithorn, amb el 40%, se li suma la meteorologia, que pot canviar en minuts, la cosa es pot posar molt crua. Mira, et puc explicar el cas d’un bon escalador que havia pujat 140 cops al Matterhorn i va morir en un accident al Breithorn. No hi ha un quatremil fàcil”.

I aquesta altra cap al Polux i el Castor.En aquesta àrea s’hi forma una plana espectacular que se’n va cap a la serralada del Monte Rosa. A l’esquerra i fora de la imatge, la plana s’enfila dreta amunt, cap el Breithorn.

L’amic Xavi Arias, durant la progressió

I el Joan i l’Albert…

¡endavant!

Unes hores després arribem al cim

I com és lògic toca començar a baixar per la bonica aresta de ponent que, verticalment, se’n va cap avall.

L’aresta és força dreta i té uns bons patis a dreta i esquerra. Més lluny es veuen uns puntets que es van enfilant i que ens creuarem en algun moment de la baixada, que hem de fer ben assegurats i en compte. 

Ja més tard podem gaudir d’un bon dinar al refugi amb un bon vi

Per la tarda del dia que baixem, anem a entretenir-nos una mica a Gresonney La Trinité, pujant una ferrata senzilla, però que ens va molt bé com a conclusió dels cinc dies que hem passat a Cervínia.

Els dos dies anteriors vam fer unes sortides d’aclimatacíó. Una d’elles cap el refugi Duca Abruzzi, als peus del Cerví (Matterhorn).

Si voleu visitar la descripció del dia que vam fer l’excursió fins al Cap del Lleó (refugi Ducca Abruzzi), podeu anar a: https://eolium.wordpress.com/category/excursions-i-trekkings/pla-maison-al-refugi-ducca-abruzzi-breithorn/