Tag Archives: pere calders

Escriptors

Nota de novembre 2011: He posat un enllaç directe a escriptors.

La lectura és un exercici extraordinari. Amb la lectura ens endinsem en el nostre món interior, viatgem i gaudim dels ambients d’èpoques reculades en el temps o, fins i tot, dels temps que el futur haurà de portar. La lectura és un exercici per a la nostra imaginació i el nostre plaer.

Jo he gaudit molt dels espais imaginaris que m’ofereixen els escriptors, o bé de les realitats que oferien els assagistes o investigadors de la història. Per a mi, l’escriptor és un amic proper, encara que ell no em conegui. Com que m’agrada molt el món de la muntanya he llegit autors com Walter Bonatti, Jon Krakauer, Lionel Terray, Conrad Anker, Edmund Hilary, Peter Habeler…

També he llegit força en relació a religió, on destaquen autors com: Lluís Busquets, Josep Iglésies, Horst Hermann, Israel Finkelstein, Fida M. Hassnain, Huston Smith, Werner Keller, William E, Phipps…

D’autors en temes d’història com Pierre Bonnassie, Alícia Sánchez, Maria Pomès, Isabel Boj, Pere Balañà, Carme Batlle, Teresa Vinyoles, Montserrat Rumbau, Gonzalo Reparaz, Eladi Romero o el Llibre dels Fets de Jaume I, entre d’altres.

També molts relats de viatges com els de Peter Mayle, Nicholas Shrady, Arthur Young, Gordon West, Richard Burton, Carlos Pascual, Toni Sepeda…

Tinc menys tendència a la novel·la, però tot i amb això he llegit formidables escriptors com Ferran Torrent, Jesús Montcada, Pere Calders, Ramon Mendoza, Maria Barbal, Ramon Solsona, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Mary Shelley, Luis Goytisolo, Jaume Fuster…

I després molts altres de temes diversos com Josep Pla, Eugène Ionesco, Luis Racioniero, Nestor Luján, Josep Maria Espinàs, José Saramago, Josep Carner, Pep Coll, Cris Hellier, Salvador Pàniker, Asne Seierstad, Erich Fromm, Daniel Klein…

D’alguns d’ells, he posat els seus Enllaços al marge dret del bloc. D’altres he posat algun resum d’algun dels seus llibres a Lectura del bloc. Per cada matèria, n’hi ha més que no he inclós… Ep! i ara me’n adono que m’he deixat Marguerite Yourcenar, Paul Teroux, Robert Louis Stevenson, Luis Carandell, Heinrich Harrer, Bertrand Russell, Franz Kafka o fins i tot Antoine de Saint-Exupéry amb el seu Le Petit Prince… però és que no acabaria mai.

Que ho gaudiu.

Anuncis

Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders

Edicions 62 (2001)

Els contes en Calders són un artifici on hi intervenen la fantasia, i tot un seguit d’elements que es mouen en l’àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueixen a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l’elevat estil d’un narrador d’ofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre.

Aquest recull de contes és una obra clau dins la narrativa de l’autor perquè representa la descoberta, per al públic de postguerra, d’un narrador extraordinari. L’humor  i la fantasia propis de Pere Calders havien guanyat amb els anys amb intensitat, profunditat i ambigüitat. El que, en definitiva, caracteritza l’obra de Calders és una barreja d’imaginació i de poesia que fa que els seus titols esdevinguin unes magistrals obres d’enginy, molt divertides.

Si voleu gaudir de debó, somriure i riure alhora, llegir a calders. Ho recomano.