Escriptors

Nota de novembre 2011: He posat un enllaç directe a escriptors.

La lectura és un exercici extraordinari. Amb la lectura ens endinsem en el nostre món interior, viatgem i gaudim dels ambients d’èpoques reculades en el temps o, fins i tot, dels temps que el futur haurà de portar. La lectura és un exercici per a la nostra imaginació i el nostre plaer.

Jo he gaudit molt dels espais imaginaris que m’ofereixen els escriptors, o bé de les realitats que oferien els assagistes o investigadors de la història. Per a mi, l’escriptor és un amic proper, encara que ell no em conegui. Com que m’agrada molt el món de la muntanya he llegit autors com Walter Bonatti, Jon Krakauer, Lionel Terray, Conrad Anker, Edmund Hilary, Peter Habeler…

També he llegit força en relació a religió, on destaquen autors com: Lluís Busquets, Josep Iglésies, Horst Hermann, Israel Finkelstein, Fida M. Hassnain, Huston Smith, Werner Keller, William E, Phipps…

D’autors en temes d’història com Pierre Bonnassie, Alícia Sánchez, Maria Pomès, Isabel Boj, Pere Balañà, Carme Batlle, Teresa Vinyoles, Montserrat Rumbau, Gonzalo Reparaz, Eladi Romero o el Llibre dels Fets de Jaume I, entre d’altres.

També molts relats de viatges com els de Peter Mayle, Nicholas Shrady, Arthur Young, Gordon West, Richard Burton, Carlos Pascual, Toni Sepeda…

Tinc menys tendència a la novel·la, però tot i amb això he llegit formidables escriptors com Ferran Torrent, Jesús Montcada, Pere Calders, Ramon Mendoza, Maria Barbal, Ramon Solsona, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Mary Shelley, Luis Goytisolo, Jaume Fuster…

I després molts altres de temes diversos com Josep Pla, Eugène Ionesco, Luis Racioniero, Nestor Luján, Josep Maria Espinàs, José Saramago, Josep Carner, Pep Coll, Cris Hellier, Salvador Pàniker, Asne Seierstad, Erich Fromm, Daniel Klein…

D’alguns d’ells, he posat els seus Enllaços al marge dret del bloc. D’altres he posat algun resum d’algun dels seus llibres a Lectura del bloc. Per cada matèria, n’hi ha més que no he inclós… Ep! i ara me’n adono que m’he deixat Marguerite Yourcenar, Paul Teroux, Robert Louis Stevenson, Luis Carandell, Heinrich Harrer, Bertrand Russell, Franz Kafka o fins i tot Antoine de Saint-Exupéry amb el seu Le Petit Prince… però és que no acabaria mai.

Que ho gaudiu.

Gràcies per la propina, Ferran Torrent

Editorial Bromera (1995)

Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Valent-se d’un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d’una ciutat i una època com una “novel·la de formació”, en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d’humor, tendresa i seducció.

Fa anys vaig començar a llegir a Ferran Torrent i ja no vaig poder parar fins a cruspir-me tots els seus títols. Aquesta és una obra en la qual t’hi endinses i sembla que n’ets el protagonista.