Excursió el maig de 2010. Dades estimades: 5 hores; +400 -500; 15 qm.; Catalunya (La Selva)
Organitzada pel G. E. Amerenc Esquelles, hem fet el següent itinerari: Amer, Santa Brígida, font de Can Catau, Santa Lena, Sant Roc, Roca Salca i Amer.
He anat el dissabte abans a dormir a la Fonda Giralt, senzilla però bé. He visitat Brunyola i la Mare de Déu del Coll, amb les seves extraordinàries vistes). Potser he d’afegir que a Amer hi ha una magnífica plaça porticada, que és una de les més grans de Catalunya. L’excursió ha estat molt bonica i interessant, que per anar bé, s’hauria de fer més tranquil·lament en unes 5 hores+ parades (total 6). La ruta està senyalitzada amb pals i marques blanques molt evidents. Força ombrejada, excepte cap al final.
El mapa de l’excursió és el que es pot veure a continuació
A Amer hi ha el monestir de Sant Pere.Encara que la llegenda atribuïex la fundació a Carlemany, el monestir el va fundar el 820 l’abat Deodat i al principi va estar dedicat a Sant Medir i Sant Genís. El rei Lluís el Pietós li va concedir un precepte d’immunitat, precepte que va ser confirmat posteriorment per Carles el Calb. L’any 949 es va traslladar a un nou emplaçament, l’actual, dintre del terme municipal d’Amer. Va ser reconstruït i es va consagrar la nova església, dedicada a Santa Maria. El monestir va anar guanyant importància els segles següents durant els quals va anar augmentant els seus béns. Encara que va estar vinculat amb el bisbat de Girona, durant els segles XI i XII es va mantenir independent.
A ¾ de 8 a punt de començar l’excursió 
A l’ermita de Santa Brígida s’hi accedeix des del camp de futbol per una pista forestal, la qual, deixem ben aviat per endinsar-nos entre alzines, roures, romaní, i una mica de ginesta i enfilar-nos per un divertit corriol, molt ben marcat i bastant fresat, que ens acompanyarà fins a dalt. En total uns 45′ sense anar gaire a la valenta. Un cop a dalt haurem salvat un xic més de 200 m de desnivell i ens situarem per sobre dels 440 m.
L’ermita ha estat reconstruïda i habilitada com a refugi pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles (GEAE), que gràcies al seu esforç ha permès que sigui digna de veure, tant per dins com per fora. La vista que ofereix és impressionant, abraçada per uns penya-segats destacables, veiem el poble a vista d’ocell, així com el Far, el Puigsacalm i el Pirineu gironí, cap a l’oest, i el Puig d’Afrou i Sant Gregori en sentit est.
A continuació seguim fins arribar a l’ermita de Santa Lena, ja movent-nos pel terme de Sant Aniol de Finestres, on toca fer un mos. Per cert, segons l’Alcover-Moll, el nom de Lena sería una contracció de Magdalena.
L’ermita de Sant Roc és ja esmentada l’any 1447 com a parròquia de la Barroca. Aquests cimals, encinglerats i emboscats d’alzines, presenten imposants panorames damunt la plana del Gironès, Rocacorba i les Guilleries.
Aprofito per dir que antigament hi havia la creença (tal com explica Joan Amades, al Costumari) que la vila d’Amer va ser fundada per Sant Mer (o Emeri) que va venir a Catalunya amb l’emperador Carlemany. Del sant se’n conservaba al monestir de Banyoles el seu cap, com una gran relíquia. Però aquesta era tradició més relacionada amb el nom que no pas amb informació verídica. D’acord amb l’Alcover-Moll obtenim la informació que dóna sobre l’etimologia d’aquesta vila situada a l’esquerra del riu Brugent: diu que segons Montoliu, vindria del llatí “aquae merae” (aigües pures), però que no es probable aquesta etimologia, ja que els registres dels anys 840 (“fluvium Amera”), 946 (“fluvium qui dicitur Ameira”) i 917 (“in terra Amario”) fan pensar en un nom personal llatí 2Amarius”, derivat d'”Amarus”.
Cal, finalment, concretar que les ermites de Santa Lena i de Sant Roc, independentment que l’excursió duu el nom que duu, són dins del terme municipal de Sant Aniol de Finestres.
Eolium 