Excursió l’agost de 2010. Dades estimades:
3 hores; +350 -350; 9 qm.
Vaig fer estada a Arties i amb uns amics vàrem anar a deixar el cotxe a l’aparcament del telecadira Peülla (Crta. Vielha C28). Des d’aquest punt es veu un sender que va pujant amunt tot passant per l’Estanyol de Gerber, després l’Estany Petit de Gerber i finalment arriba a la cubeta glacial que avui és l’Estany Gerber.
Vàrem tenir la sort d’un dia extraordinari, sense cap núvol.
Anem pujant pel camí pedregós, però que es puja bé.
Passem a tocar de l’Estanyol de Gerber.
Deixem a la dreta el camí que se’n va al refugi Mataró i seguim avall fins a l’Estany Petit de Gerber. No oblido que estic dins d’un parc nacional. Aquest parc suposa una extraordinària exposició geològica del Pirineu. Predominen les roques de granit i les pissarres, formades durant l’Era Primaria. Es tracta de materials molt antics que es van aixecar del fons del mar durant la formació alpin en l’Era Terciaria. va ser l’inici del Pirineu actual.
Ja ens apropem a l’Estany Gerber, a uns 2.300 mts. Ara bé, el que li dóna força personalitat al nostre Pirineu central foren les successives glaciacions de l’Era Quaternaria, època en que es van cobrir totes aquestes muntanyes de’extenses glaceres de desenes de quilòmetres de llarg. Com a conseqüència, els llacs , els cims i les crestes, tots en forma de U són una lliçò de la geologia derivada de l’acció erosiva del gel de les glaceres de les quals, avui per avui, només en queden alguns exemples residuals al Pirineu aragonés.
En l’actualitat l’agua és la principal protagonista, com a conseqüència de la concentració de llacs i rius i per això es tracta de la concentració més important del Pirineu.
L’estany Gerber és un estany d’origen glacial a la capçalera de les valls d’Àneu. És un dels pocs estanys grans (14.4 ha de superfície) no alterats per l’obra hidràulica i un dels més profunds (63 m). La conca orientada cap al nord-est té el cim del Bassiero (2887 m) com a punt més alt. Té 284 ha de superfície i varis estanys i estanyets de diferents mides. Es troba a una altitud de 2165 m.
La vegetació de la conca està formada per gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi són abundants els prats de Carex curvula i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum). És un estany molt oligotròfic, i tot i la seva poca altitud no hi ha cap espècie de planta aquàtica.
La fauna de l’estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), i als estanyets de la conca hi ha granota roja (Rana temporaria). Pel que fa als crustacis, és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Diaptomus cyaneus i Eudiaptomus vulgaris) fet només present a alguns estanys grans i algun altre cas excepcional.
Eolium 