Tag Archives: ramon solsona

Escriptors

Nota de novembre 2011: He posat un enllaç directe a escriptors.

La lectura és un exercici extraordinari. Amb la lectura ens endinsem en el nostre món interior, viatgem i gaudim dels ambients d’èpoques reculades en el temps o, fins i tot, dels temps que el futur haurà de portar. La lectura és un exercici per a la nostra imaginació i el nostre plaer.

Jo he gaudit molt dels espais imaginaris que m’ofereixen els escriptors, o bé de les realitats que oferien els assagistes o investigadors de la història. Per a mi, l’escriptor és un amic proper, encara que ell no em conegui. Com que m’agrada molt el món de la muntanya he llegit autors com Walter Bonatti, Jon Krakauer, Lionel Terray, Conrad Anker, Edmund Hilary, Peter Habeler…

També he llegit força en relació a religió, on destaquen autors com: Lluís Busquets, Josep Iglésies, Horst Hermann, Israel Finkelstein, Fida M. Hassnain, Huston Smith, Werner Keller, William E, Phipps…

D’autors en temes d’història com Pierre Bonnassie, Alícia Sánchez, Maria Pomès, Isabel Boj, Pere Balañà, Carme Batlle, Teresa Vinyoles, Montserrat Rumbau, Gonzalo Reparaz, Eladi Romero o el Llibre dels Fets de Jaume I, entre d’altres.

També molts relats de viatges com els de Peter Mayle, Nicholas Shrady, Arthur Young, Gordon West, Richard Burton, Carlos Pascual, Toni Sepeda…

Tinc menys tendència a la novel·la, però tot i amb això he llegit formidables escriptors com Ferran Torrent, Jesús Montcada, Pere Calders, Ramon Mendoza, Maria Barbal, Ramon Solsona, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Mary Shelley, Luis Goytisolo, Jaume Fuster…

I després molts altres de temes diversos com Josep Pla, Eugène Ionesco, Luis Racioniero, Nestor Luján, Josep Maria Espinàs, José Saramago, Josep Carner, Pep Coll, Cris Hellier, Salvador Pàniker, Asne Seierstad, Erich Fromm, Daniel Klein…

D’alguns d’ells, he posat els seus Enllaços al marge dret del bloc. D’altres he posat algun resum d’algun dels seus llibres a Lectura del bloc. Per cada matèria, n’hi ha més que no he inclós… Ep! i ara me’n adono que m’he deixat Marguerite Yourcenar, Paul Teroux, Robert Louis Stevenson, Luis Carandell, Heinrich Harrer, Bertrand Russell, Franz Kafka o fins i tot Antoine de Saint-Exupéry amb el seu Le Petit Prince… però és que no acabaria mai.

Que ho gaudiu.

Anuncis

No tornarem mai mes, Ramon Solsona

Quaderns Crema (1999)

 Aquest és un llibre molt interessant per l’hàbil redactat que contraposa perspectives diferents del mateix fet. En una caserna militar (Castillejos, 1970), un comandant passa revista i davant d’un soldat li diu “Si este fusil está limpio, mis cojones son perlas”, “Pues son perlas, mi comandante”. A partir d’aquest fet central, s’estructura de forma breu una història teixida d’amistats, lleialtats i traïcions. L’autor, amb un agut enginy, treballa els punts de vista del mateix temps viscut a la novel·la per part de diversos protagonistes, alguns enfrontats entre ells.

Amb un lèxic vibrant, que utilitza terminologia de caserna, el lector del llibre va completant els components emocionals i ocults que només una sola perspectiva mai pot aportar. Però el llibre, a més de divertir, també porta a una bona reflexió: hi ha vivències a la vida que ens fan sentir-nos intensament propers a altres persones amb qui compartim moments especials. Creiem que aquests moments i aquestes vivències ens uneixen per tota la vida, però al final tenim les sorpreses de la realitat. El llibre es trasllada a l’any 2000, una data que havia estat fixada, pels diversos companys d’una tenda, per a retrobar-se. Aleshores ens adonem que la gent canvia, ja no son els mateixos, ja no estan sota la pressió que va provocar aquells moments especials i aleshores sorgeixen les sorpreses…

Potser pel fet d’haver viscut a la mili les situacions de prepotència dels militars de l’època, el llibre l’he llegit en poques hores. Potser per a algú altre, li resulti només interessant, en qualsevol cas jo crec que l’he de recomanar.