Aplec 2011, Monte Murone, Alguer

Aquest és un breu resum del XXXVè APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS a L’ALGUER. L’excursió que hi detallo és la que vam fer al Mont Murone i a Palmavera. Va ser una ruta molt interessant que anava a tocar de búnquers de la Segona Guerra Mundial i finalment passava pel costat de la vila nuràgica de Palmavera. Distància: 12,5 qm.; Desnivell: +340 -340; 4 hores.

Per primer cop s’ha fet aquest Aplec, que aglutina molta gent amb el nexe comú d’una llengua compartida i el plaer de la muntanya, a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Cerdenya. Com que posaré, més endavant, un post sobre la ciutat de l’Alguer, aquest el destino exclusivament a l’excursió esmentada, encara que amb algunes notes sobre el que suposa l’Aplec.

La història dels Aplecs va començar el 1977, any en que la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus celebrava el seu 75è aniversari, van ser ells, els amics de Reus, els que van iniciar aquesta trobada que ara arriba a la 35èna edició. Tot i amb això, la tradició de les trobades de germanor venien de lluny. Cal recordar que el 1910, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), ja convocà el primer Aplec Excursionista Català, que es celebrà al monestir de Poblet. Durant els anys s’han organitzat per tots els països de parla catalana, a mida que l’excursionisme s’anava estenent i ara ha tocat, per fi, a l’Alguer. Els companys de la jove entitat Centre Excursionista de l’Alguer van prendre la decisió, ja fa un any, de tirar-ho endavant, tot impulsats per en Francesc Beato, veritable motor de les trobades anuals, que malauradament ja no està amb nosaltres com a conseqüència d’un fatal i trist accident de carretera de primers de novembre de l’any passat. He de dir que durant aquestes el record d’en Francesc Beato (la pena que tots sentim sembla no tenir aturador) ha planat en la majoria dels actes que s’han celebrat.

Com sempre l’Aplec és ple de tota mena d’activitats, amb un total d’onze excursions, de diferents nivells de dificultat, de quatre visites de caràcter cultural i històric i de diverses xerrades sobre excursionisme, arqueologia i geologia. El centre d’inscripcions i d’activitats ha estat la Plaça Cívica, on sovint quedava totalment ocupada pels apleguistes.

De les diverses excursions, faig un resum de la que vam pujar fins al Mont Murone. Vam començar una mica més endavant del lloc nuràgic de Palmavera i vam fer una circular en la direcció contrària a les agulles del rellotge, que ens va permetre veure als nostres peus la plana de la Nurra.

Aviat vam tombar cap a nord i després cap nord oest. De fet vam donar un gir que envoltava els turons de Palmavera (258m), dels Daus (250m) i Murone (300m), tots ells de forma arrodonida i de formació calcària, amb matolls de llentiscle, margallons i boscos de pins.

Aquest turó es troba encarat a la badia de Mugoni, amb Porto Conte, una badia natural, gran i de platja plana. Per això fou fortament protegida, durant la Segona Guerra Mundial. Passem per les malmeses instal·lacions militars corresponents a una important base antiaèria.

A prop, fem una aturada per esmorzar una mica i després l’excursió s’endinsa dins del terra per caminar pels passadissos subterranis que enllaçaven les diverses unitats de la bateria.

Finalment, ens enfilem cap el Mont Murone, des del qual hi ha unes vistes extraordinàries de la badia i del fotogènic promontori del Capo Caccia.

Aquí es pot dir que hem fet el cim i la Cristina Martí, del Centre Excursionista Pedreguer (centre molt actiu que ja va organitzar els aplecs 7è i 27è), s’inspira prou i ens ofereix un petit però molt emotiu recital amb la dolçaina, instrument musical del qual és una experta.

Anem baixant cap el sud i després girem ja cap a l’est, deixant a la nostra esquerra els lloms del Monte Des Daus i observant més instal·lacions militars, ara abandonades i envoltades de pins. Poca estona després veiem ja el nurag de Palmavera.

Els nurags són testimonis prehistòrics particulars de l’illa de Sardenya. N’hi ha molts. Se’n han localitzat més de 7.000! i quan els veus hi ha alguna cosa que et porta a la memòria els talaiots de Menorca. Aquest nurag de Palmavera és considerat un dels més ben conservats de l’illa.

Els primers testimonis d’una civilització nuràgica comencen cap el 2.000 aC i provenien d’una histèria més antiga, ja que cap el 3.000 aC els habitants ja s’havien començat a organitzar en tribus. S’estima que aquest nurag devia tenir uns 200 habitants i la torre central, era un punt d’observació, control i de defensa, ja que cap el 1.800 aC es calcula que es produïen conflictes entre tribus diferents de l’illa. Nosaltres no hi entrem, però recordo quan hi vaig venir fa sis anys i la curiosa estructura de construcció interna de la torre defensiva. Aleshores encara tenia fresc el record del viatge, l’any 2000, al fantàstic palau de Knossos a Creta.

Al vespre d’aquest mateix dia es van fer a la plaça Cívica, diversos balls tradicionals, dels quals poso seguidament unes fotografies.

I l’endemà, després de voltar una mica, uns, o de fer unes altres excursions, els altres, es va fer la plantada tradicional de l’arbre i el traspàs de la bandera oficial de l’Aplec als companys que ho organitzaran l’any vinent.

Des d’aquí, el meu agraïment als amics del Centre Excursionista de l’Alguer (dels quals vaig obtenir una foto al davant del port), pel seu esforç, doncs és molt complicat gestionar un Aplec amb més de 900 participants, quan els membres del Centre són només una cinquantena. Ha estat un clar exemple que pocs poden fer molt. També l’agraïment als altres Centres i companys que s’han esmerçat en ajudar als amics de l’Alguer per tal que tot sortís el millor possible. Gràcies i felicitats per la feina ben feta.

Si voleu veure el track de la ruta, per gps, el podreu trobar a l’enllaç:http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2189979