Ermites i temples insòlits de Catalunya, Enric Sànchez-Cid

Cossetània Edicions (2001)

Enric Sànchez-Cid té la fal·lera d’estudiar les marededéus romàniques de Catalunya (en té més de 300) i cercar ermites troglodites i temples de localització insòlita (n’ha reunit 325). En aquest volum ens n’ha seleccionat una cinquantena repartides per tot el país. N’ha alçat els plànols, fa la descripció del temple i de la imatge, i ens en mostra fotografies, història i llegendes.

La gràcia del text és que a més de comptar amb fotografies i alguns esquemes relacionats amb la construcció d’ermites i temples, a més de la necessària informació per a cada ermita o temple que presenta, explica també l’itinerari necessari per arribar-hi., de tal manera que cada ermita és una excursió, en cotxe o bé petita excursió a peu.

Coneixeu o heu estat a l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera, o a Santa Maria de Forès, o a la del Salgar o de Vilaplana? Sabíeu que a Margalef hi ha una ermita troglodita de Sant Salvador? Hen anat mai a visitar l’esglèsia romànica de planta circular de Sant Sebastià de Sallent de Llobregat? A través d’aquesta obra tindreu la informació precisa i necessària.

 

L’Islam a Catalunya, Pere Balañà i Abadia

Rafael Dalmau Editor (1997)

Des dels inicis del segle VIII, les característiques de la forma de ser catalana es van anar afaiçonant en contacte estret amb la cultura islàmica, instal·lada en les nostres contrades. Així per tal de recuperar una part del passat dels catalans que sempre ens ha aparegut minvada –sinó ignorada-, l’obra present se situa en l’òptica dels vençuts, que vivien a la perifèria de l’extens imperi islàmic medieval. Constatarem que la seva religió condicionava quasi totes les manifestacions de la vida quotidiana i que, tanmateix, del segle VIII al XII les relacions entre musulmans i cristians no foren un enfrontament continu. I finalment, potser acabarem per admetre que en un racó del nostre tarannà actual perduren influències d’una civilització refinada i culta que no podem menystenir.

Una obra fàcil de llegar, d’unes cent pàgines,  molt documentada que ens permet entendre una part de la història molt interesant. ¿quin nivell cultural tenien?, ¿quines relacions hi havia amb la gent que ja hi vivia?, quan les fronteres van anar baixant ¿quina relació es va establir?, són preguntes que ens podem fer i que podrem contestar.

Catàleg dels monestirs catalans, Ernest Zaragoza Pascual

Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1997)

 Aquest és un llibre molt interessant, especialment pels qui gaudeixen de viatjar pel nostre país tot disposant d’informació del que han de veure i visitar. Aquesta obra comprèn geogràficament tots els monestirs existents des de la Catalunya francesa fins a la franja d’Aragó, d’acord amb els límits dels antics bisbats de la zona. Cal advertir, però, que inclou els prebenedictins, benedictins, cistercencs, cartoixans, jerònims, de canonges regulars, premonstratesos, celestins, antonians, i les comandes d’hospitalers i templers, tant de monjos com de monges. Exclou, però, els convents dels ordres religiosos fundats després del segle XIII (franciscans, caputxins, conventuals, mercedaris, mínims, servites, trinitaris, carmelites, de Sant Joan de Déu i les cases de les congregacions de clergues i germans i germanes.

Per conèixer la història i també el món religiós en els temps del naixement de la nostra nació. Sabíeu l’any que va començar Sant Climent de Peralta? Coneixeu la vida del monestir de Lavaix, finalment submergit tristament sota les aigües del pantà d’Escales? Escara es pot veure l’església romànica de planta basilical de Sant Pere de Burgal ¿sabeu on està situat aquest monestir? I què em podeu dir de Santa Maria de Valldeflors ¿sabeu quina ordre el va començar?… i així podríem seguir parlant de Santa Maria d’Amer, Sant Esteve de Banyoles, Santa Àgata de Barcelona, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Sant Pere de Camprodón, Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Montalegre o Sant Pere de Rodes.

El recomano, als interessats en saber què veuen i on han d’anar.

 

Llibre dels Fets, Jaume I

Editorial Bromera (2008)  Introducció, versió i notes de Jaume Machirant.

El rei Jaume I el conqueridor va nàixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a Va­lència el 1276. Tingué una vida plena de perills i vicissituds i, per què no dir-ho, també d’amors.

El Llibre dels fets, un text a mitjan camí entre les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i polítiques que van donar origen al nostre poble, com també les petites anècdotes i les experiències més íntimes de la vida quotidiana del monarca. una obra cabdal que va iniciar, juntament amb les aportacions d’un altre personatge ex­traordinari com fou Ramon Llull, la literatura feta en la nostra llengua.

Normalment si hem de confiar en el que ens van enseyar a l’escola, pel que fa a la nostra història, poca cosa sabem. De fet, poc es van preocupar d’explicar, als que ja tenim una certa edat, més enllà de Don Pelayo i més enllà del concepte Espanya tal com l’han creat des del centre politic de la peninsula. Per això un llibre real com aquest ens permet isposar d’una informació clau de la història.

La vida quotidiana a través dels segles; M. dels Àngels Pérez Samper

Editorial Pòrtic (2002)

La M. dels Àngels Pérez coordina un extens grup d’erudits en un llibre que és el resultat de les sessions i debat que es va suscitar en el marc d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona. L’obra ha acabat sent un viatge a travès del temps de la vida de les persones.

El llibre es presenta com un conjunt de textos sobre temes diversos, cada un escrit per un autor diferent, però situats dins d’un index coherent i estructurat. Per exemple els tres primers capítols són: 1, “La vida quotidiana en un poblat ibèric”; 2, “L’alimentació en la vida quotidiana de l’Àndalus”; 3, “Les pedres parlen: la vida quotidiana a partir de la reconstrucció virtual d’un castell de frontera als segles XI i XII”.

En cada capítol entra en aspectes que poden tenir un gran interés com per exemple quan entra al capítol 4rt dins del tema “Estimar a l’edat mitjana”  que tracta les dimensions de l’amor, l’amor cortès, les albades i altres regals, el festeig i les garlandes de roses, entre altres aspectes de les relacions de parella.

Així, per tant, és un viatge que va des de l’època dels íbers fins el segle XX.

 

La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval; Jordi Bolòs

Edicions 62 (2000) Amb fotografies de Ramon Manent

L’època medieval per a mi és emocionant i els llibres ben treballats i documentats que en parlen, són un tresor. Aquest llibre precisament ho tracta amb una gran amplitud de matissos, no en va l’autor n’ès un gran expert.

Si vols saber com vivia un home o una dona dels segles XII al XV, més o menys, aquest llibre t’ho va presentant pas a pas, quasi com en un film. Com eren les cases de ciutat o del camp, o els castells; com vestia la gent, els homes, les dones, els nobles; Què menjaven, com i a què jugaven; quines feines feien al món rural i a les vil·les. També presenta aspectes diferents sobre la dona, els infants, el jovent, els servents i els esclaus.

Altres temes que tracta són els marginats i la violència al carrer i a les cases, les relacions dels veins i la situació de la justícia. La situació religiosa: els miracles, els pecats, la mort… En fi, tot un món explicat de manera que quasi t’hi sents a dins mateix.

Llegendes de castells catalans; Pere Català i Roca

Rafael Dalmau Editor (1983)

 Les llegendes també formen part de la història. Si més no, formen part de la història de transmissió oral que s’insereix en el conjunt de creences que formen part d’una cultura i sovint també d’una forma de pensar, d’una forma de ser.

Com que a mi ja m’agrada doncs jo m’ho he passat molt bé llegint-lo. Sovint, també, torno a llegir algun tema concret, per exemple si he d’anar a prop d’uns dels castells del qual se’n parla al text. Fa referència a més de 40 castells catalans, des del imponent castell de Cardona fins a les restes del castell de Mataplana, tot passant pels de Tous, Balsareny, Papiol, Taradell, Miravet, Tamarit o el castell de Ribes al Garraf.

El llibre, perquè us feu una idea, està organitzat per grups de llegendes: tresors amagats, bruixes i bruixots, diables i dimonis, esperits i fantasmes, entre d’altres, però en facilita la recerca un bon índex dels castells que s’hi esmenten.

Per tant, per a qui li agrada la història del nostre país i té interès en conèixer informació del pensament i creences, aquest és un llibre simpàtic i agradable.

Historia de Barcelona de los orígenes a la actualidad, Alicia Sánchez y Maria Pomés

Editorial Optima (2001)

 Barcelona, ciutat de mercaders, artesans i industrials, receptora de grans onades migratòries, però també ciutat assetjada pels enemics dels seus privilegis, saquejada per pirates i devastada per epidèmies. El seu estratègic emplaçament entre muntanyes representava un element essencial per a la defensa del territori i la seva posició al Llobregat era un factor positiu pel comerç marítim. Per aquestes circumstancies va ser disputada per romans, visigots, musulmans i francs, abans que es convertís en la capital de la Corona catalanoaragonesa.

Aquesta obra presenta un passeig per la història de Barcelona, amb una narració clara i ben estructurada que permet anar descobrint aspectes com el naixement de la Casa Comtal de Barcelona, l’origen de la senyera, els fets que han conduit a la celebració de la Diada, el naixement de la primera línia de ferrocarril de la península i així fins als Jocs olímpics del 1992.

Les autores han aconseguit en un llibre d’encara no 400 pàgines plasmar de forma senzilla i concreta els aspectes esmentats i molts d’altres.

Aquest és un llibre que està a les meves prestatgeries tot ple de subratllats i notes que hi he afegit.

Històries de Catalunya (bruixes, capellans i bandolers), Ramon Alberch

CCG Edicions (2003)

 Aquest llibre és el resultat d’un volum remarcable de materials procedents de la recerca dins dels arxius catalans durant força anys. Es tracta d’un treball que explica moltes històries, totes ben divertides i que fa goig llegir. La persecució de les bruixes medievals, la llicenciosa vida d’alguns capellans, les horribles penes amb què es castigaven als bandolers o els noms de pila dels catalans de temps ben reculats ens permeten conèixer la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

També ens permet imaginar-nos com era la vida dels esclaus, prostitutes, pobres i captaires, així com també aspectes sempre tan perseguits (i tan fracassats – també cal dir-ho) com els jocs d’atzar i la blasfèmia. Tot plegat, una visió de com es vivia fa segles sota una òptica rigorosa i alhora divertida.